Ja fa un any a la "Città Rossa" de
Bolònia, vaig poder aconseguir
aquest llibre del qual ara us faig
una sucosa ressenya:
IL 25 APRILE DOPO IL 25 APRILE.
Els historiadors Paolo Carusi i
Marco de Nicolò estructuren una
obra coral sobre interpretació
històrica d´un fet històric
des de diferents perspectives
culturals i artístiques. Així,
el tema principal versa sobre
quines interpretacions i lectures
s´han donat en les institucions,
la política i la cultura italianes
respecte a què ha quedat i com s´ha
"relatat" el que fou la festa del
25 d´abril, dia de La liberazione
en Itàlia.
Carusi i Nicolò són especialistes
en moviments polítics en la història
contemporània italiana i s´acompanyen
d´Agostino Bistarelli, Marco Gervasoni
i Alessandra staderini (Aquesta
especialitzada en el sistema
econòmic feixista).
Aquestos 4 historiadors i Marco de
Nicolò marquen el primer bloc del llibre
que analitza els discursos institucionals
y polítics dels partits y els seus relats.
Veiem com cada relat s´encabeix o canvia
respecte a cada deseni històric, ja siga
per part del neofeixisme, la democràcia
cristiana, el comunisme o la
socialdemocràcia.
Riccardo Gualdo, Maurizzio Zinni,
Paolo Carusi i Massimo Castoldi, marquen
la 2a part del llibre. La més cultural i
social després d´haver begut de la primera.
Gualdo és un lingüista que analitza la
utilització del lèxic en el discurs i els
seus resultats socials.
Zinni és historiador del cinema i analitza
la intencionalitat en l´època de
cadascuna de les obres cinematrogràfiques
que es varen realitzar. Marca a Roberto
Rosselini com a mestre en aquest tauler
d´escacs sobre: com s´interpreta el 25
d´abril, el partissanisme i les mentalitats.
Carusi analitza la interpretació de la
lliberació del 25 d´abril des del moviment
cutural i polític de la cançó d´autor.
(En una altra entrada la comentarem
de forma pormenoritzada i amb més atenció).
Castoldi finalment, analitza la poesia sobre
els fets, des de la visió d´Alfonso Gatto fins
la més contemporània de Balestrini.
Com a conclusió, la interpretació ha pivotat
sempre sobre els següents relats:
1) II Risorgimento: els democristians sempre
interpretaren el 25 d´abril com a una expulsió
dels germànics com a mal endèmic de la nació
italiana, fet que cohesiona la república italiana,
una fraternitat en contra de l´invasor.
2) La guerra civil: el Partit Comunista Italià
agafa el 25 d´abril com la victòria dels
partissans contra els col.laboradors del govern
feixista de Salò i els nazis, on també s´amaga
una guerra de classes entre els mateixos italians.
3) La gran traició: els neofeixistes parlen de
la gran derrota d´Itàlia a l´interpretar que
la nació no s´allibera sino que passa a ser
presa dels Estats Units o de l´URSS després del
25 d´abril. Llencen també la visió de que hi
hagueren màrtirs que mai s´han reconegut ja que
no eren comunistes.
4) La lliberació: idea sorgida des de la
socialdemocràcia, la democràcia cristiana i
el partit comunista italià a meitat dels 70´.
Pretenen unir a tota la societat amb la idea de
que l´alliberació a partir del 25 d´abril permet
expulsar a l´invasor, crear una constitució de
progrès per a una nova nació i promoure la pau
(en eixe moment els grups armats de diferents
ideologies copaven les interpretacions de què
els havia deixat el 25 d´abril per a le noves
generacions en un moment de crisi)
Fer aquesta lectura sempre et transporta a cada
fet i interpretació, a com funciona el relat,
quina és la veritat que en cada moment es
fonamenta, com els grisos s´acaben imposant a
blacns i negres, i com la interpretació no
cicatritza.....us sona el conte?
