Bones a tots i totes, després d´uns
temps sense expressar opinió en aquest
blog, el torne a posaren marxa i ho 
faig actualitzant la meua mirada sobre
un tema que vaig engegar amb el disc
anterior "L´Arcàdia de Syntagma", 
Grècia com a mirall del nostre possible
futur.

Aquest passat cap de setmana les 
eleccions gregues varen castigar a la 
coalició de govern que capitanejava 
Alexis Tsipras i el que va quedar de 
Syriza, i va retornar al poder a Nova 
Democràcia,el partit que va portar 
conjuntament amb el PASOK a la fallida
 de l´estat ja fa uns 5 anys.

Kyriakos Mitsotakis té una majoria 
absoluta a l´obtenir 50 diputats més 
per ser la 1a força (majoria real no 
existent) i que per a les properes 
eleccions no deuria ser així pel canvi 
en la llei electoral que propicià la 
coalició de govern de Syriza. Aquest 
"bonus electoral" ha sigut aprofitat per
Casado aqui a l´estat per a 
reivindicar-lo com a eina necessària 
futura per a desfer governs "impossibles" 
de formar per majories. Però Mitsotakis 
no és un "outsider" de la política, prové
d´una de les famílies més aparellades al 
poder de l´estat de la Grècia democràtica:
son pare (Konstantinos Mitsotakis) fou 
primer ministre a la dècada dels 90´, sa 
tia ministra d´exteriors i cultura y el 
seu nebot alcalde d´Atenes. Kyriakos ja 
fou ministre de reforma administrativa 
durant l´últim govern de Nova Democràcia 
d´Antonis Samaras. Amb un perfil netament 
liberal amb estudis financers i de banca 
als Estats Units i executor de 
privatitzacions(les poques que li queden a
Grècia).

Quan vaig estar convivint a Grècia, ell fou 
un dels artífex de la paralització dels 
pagaments de les pensions als jubilats, el 
retall draconià dels sous als funcionaris, 
etc.... Leonidas, un director d´institut de 
la població de Ioànina em deia entre el 1r i 
el 2n rescat: "què és ser grec? no disposem de 
res per a poder dir que ho som, aquest ministre
 i aquest govern ens ho ha llevat tot...".

La coalició de Syriza està en la germinació de 
la màquina del temps cap a Nova Democràcia? o a 
la voluntat de la UE, l´FMI, "els homes de negre"
....han sigut els arquitectes de la lenta agonia?

Podríem parlar, com quasi sempre, d´una suma de 
factors:

1. Vot de càstic: la autoanomenada "Classe
   mitjana" no ha millorat després de la pujada 
   d´impostos del govern.

2. Promeses de baixades d´impostos: Mitsotakis 
   parla d´una reducció de l´impost de societats 
   d´un 10% i així una reactivació de l´activitat
   privada, baixada de l´atur i augment del 
   creixementeconòmic en un 4%.

3. Fugida del votant jove: no creu ja en Syriza i 
   ha marxat de Grècia o opta majoritàriament per
   l´abstenció.(1/2 joves en Grècia a l´atur, la 
   resta emigrat)

4. Noves generacions: no recorden qui era Nova 
   democràcia fa 5 anys i ja en les europees eixe
   vot va anar majoritàriament a aquesta formació
   (us sona aquesta canço?)
   

5. : Syriza ha perdut en eixa regió quasi un 70% 
   per la seua decissió d´acceptar el canvi de nom
   de l´estat de Macedònia a Macedònia del nord i 
   votar a favor de que puguen entrar com a estat
   en la UE. La coalició que feia amb el partit 
   Grecs Independents (partit conservador, religiós 
   i sobretot dels militars) es va trencar i aquest 
   partit ha desaparegut.

Tot i aquestos factors, Syriza ha tret un 31, 5% de 
vots (molt per damunt del 25% que els donaven totes 
les enquestes i números silenciats pels mitjans 
espanyols) i Nova Democràcia va obtenir un 39´8%. Els
mitjans ens han mostrat amb comptagotes que un govern
com el de Syriza no ha complit amb les promeses 
electorals i ni una línia explicativa i argumentada de
la política executada per Nova Democràcia en tots els
 seus anys de govern, malbaratamenti espoli.

MERA 25 entra per primera vegada en el parlament amb un
3´4 % dels vots, el partit de l´exministre de finances 
de Tsipras, Yannis Vaorufakis. Lluny dels focus 
mediàtics, fou l´abanderat d´un refús a les polítiques
de la Troika quemolt poca gent creu factible, molta gent
ja no el reconeix en una realitat plena de derrotes 
electorals i d´impossibles imposats per uns mitjans que 
han canviat la cosmovisió del món. El KKE (partit 
comunista panhelènic)sense moure fitxa discursiva ni de
praxis des de fa 10 anys, el mateix resultat. L´extrema
dreta canvia de pell peròsegueix representada i la 
socialdemocràcia sense rostre ni programa com a tal, 
enfonsada.

La professora i companya Niké de l´institut de secundària
públic de Ioànina, ja apostava per "res pot canviar en 
Grècia des de que es va perdre la guerra civil i llavors,
vàrem perdre els helens l´últim resquici d´una vertadera
Grècia sobirana i lliure del mapa geopolític". Després 
d´eixa frase em donararen un mauscrit de la història de 
Grècia contemporània en francès que el guarde com un record.

El vell fantasma de que "no hi ha solució" està més viu 
que mai en Grècia per les sensacions, pels resultats 
finals....sempre que no es fila prim i es llgeixen els 
grisos, benvinguts a les lectures dels Murs Invisibles.