M´agradaria en aquesta entrada comentar un llibre que he acabat de llegir fa uns dies i que m´ha portat a alguna reflexió nova sobre la creació de la nació italiana i la revisió bibliogràfica de les teories sobre la mateixa, en un espai encara en lluita sobre la seua existència: el Mezzogirono (El sud de la península Itàlica). Dal brigantismo al brigantaggio: la resistenza allo stato moderno nel Mezzogirono d´Italia és un llibre d´història escrit per l´historiador Francesco Papallardo. Escriptor centrat en la importància del catolicisme com a nexe d´unió popular en la conformació i al mateix temps amb la desconnexió d´una nació italiana diferent a la del model Piamontés i contra les reformes de l´estat liberal. El llibre es divideix en diferents blocs: 1)Parla de què és el bandidatge al Mezzogirono durant l´edat moderna, i el justifica ja en clau "pronacional", en oposició a les primerenques "formes d´estat" imposades per la Corona d´Aragó i l´Imperi de la Corona Hispànica. 2)Comença a relatar un bandidatge quasi llegendari per a la memòria popular del sud de la península (L´autor parla d´insurrectes), durant el període de la Revolució francesa. Ell l´explica també com a resistència acumulada de contrarevolució i d´unió al voltant d´aquesta idea en el món rural, i amb la solidaritat de la cúria eclessiàtica. Personatges com Fra Diávolo es creuen amb el nostre imaginari de bandoler andalús i reialista capellà. Cal destacar la riquesa dels malnoms de tots els personatges que Papallardo descriu amb un ús de les fonts arxivístiques molt acurat. 3)La tercera part la dedicada al Brigantisme, un moviment contrarevolucionari que beu de les antigues lluites guerrilleres dels bandolers i els insurrectes antiliberals que nosaltres podem comparar fàcilment amb el carlisme. De fet els catalans Josep Borges i Rafel de Tristany apareixen com a actors actius i importants en aquesta guerra interior al Mezzogirno durant el Risorgimento. Com a conclusió, l´autor vol desmitificar la supremacia del materialisme històric per a explicar eixe "bandolerisme social" que havia defensat sobre aquestos moviments Eric Hobsbawm. La seua teoria del bandidatge al brigantisme formula l´acumulació popular de lluites contra potències estrangeres que han invadit el Mezzogirno. Així els moviments rurals contra la Corona d´Aragó, la Corona Hispànica, el liberalisme de la revolució francesa o la Itàlia "Piamontesa" exploten en una idiosincràcia diferent a la "Italiana del nord". Pappalardo evoca unaidea de "Confederació italiana" basada en la unitat contra les potències estrangeres i a favor del catolicisme i el legitimisme reial (no posa en dubte els principis monarquics). Baix el meu punt de vista no pot despreciar les teories materialistes de Hobsbawm o Gramsci sobre el Mezzogiorno, sino aporta la crítica a les fonts que aquestos utilitzaren. Per una altra banda, per a extraure la conclusió de la hipotètica confederació italiana catòlica, sols es basa amb una font que escrivia des de l´exili als Estats pontificis. Manca més diversitat d´arguments. Per contra, aporta molta informació sobre els diferents bandits llegendaris i la rica antroponímia popular que aportaren, els seus discursos i sobretot...les dades aportades sobre la repressió sobre el brigantisme, les formes i les tàctiques que pràcticament crearen un genocidi en el Mezzogiorno durant els anys 1861-63. Bona reflexió sobre l´emigració de l´últim terç de segle cap a Amèrica i la tradició de violència que acumularen.