M´agradaria en aquesta entrada
comentar un llibre que he acabat
de llegir fa uns dies i que
m´ha portat a alguna reflexió
nova sobre la creació de la nació
italiana i la revisió bibliogràfica
de les teories sobre la mateixa, en
un espai encara en lluita sobre la
seua existència: el Mezzogirono
(El sud de la península Itàlica).
Dal brigantismo al brigantaggio:
la resistenza allo stato moderno
nel Mezzogirono d´Italia
és un llibre d´història escrit per
l´historiador Francesco Papallardo.
Escriptor centrat en la importància
del catolicisme com a nexe d´unió
popular en la conformació i al mateix
temps amb la desconnexió d´una nació
italiana diferent a la del model
Piamontés i contra les reformes de
l´estat liberal.
El llibre es divideix en diferents
blocs:
1)Parla de què és el bandidatge al
Mezzogirono durant l´edat moderna, i
el justifica ja en clau "pronacional",
en oposició a les primerenques "formes
d´estat" imposades per la Corona d´Aragó
i l´Imperi de la Corona Hispànica.
2)Comença a relatar un bandidatge quasi
llegendari per a la memòria popular del
sud de la península (L´autor parla
d´insurrectes), durant el període de la
Revolució francesa. Ell l´explica també
com a resistència acumulada de
contrarevolució i d´unió al voltant
d´aquesta idea en el món rural, i amb la
solidaritat de la cúria eclessiàtica.
Personatges com Fra Diávolo es creuen amb
el nostre imaginari de bandoler andalús i
reialista capellà. Cal destacar la riquesa
dels malnoms de tots els personatges que
Papallardo descriu amb un ús de les fonts
arxivístiques molt acurat.
3)La tercera part la dedicada al Brigantisme,
un moviment contrarevolucionari que beu de
les antigues lluites guerrilleres dels
bandolers i els insurrectes antiliberals que
nosaltres podem comparar fàcilment amb el
carlisme. De fet els catalans Josep Borges i
Rafel de Tristany apareixen com a actors actius
i importants en aquesta guerra interior al
Mezzogirno durant el Risorgimento.
Com a conclusió, l´autor vol desmitificar la
supremacia del materialisme històric per a
explicar eixe "bandolerisme social" que havia
defensat sobre aquestos moviments Eric Hobsbawm.
La seua teoria del bandidatge al brigantisme
formula l´acumulació popular de lluites contra
potències estrangeres que han invadit el
Mezzogirno. Així els moviments rurals contra
la Corona d´Aragó, la Corona Hispànica, el
liberalisme de la revolució francesa o la
Itàlia "Piamontesa" exploten en una
idiosincràcia diferent a la "Italiana del nord".
Pappalardo evoca unaidea de "Confederació
italiana" basada en la unitat contra les
potències estrangeres i a favor del catolicisme
i el legitimisme reial (no posa en dubte els
principis monarquics).
Baix el meu punt de vista no pot despreciar
les teories materialistes de Hobsbawm o Gramsci
sobre el Mezzogiorno, sino aporta la crítica a
les fonts que aquestos utilitzaren. Per una
altra banda, per a extraure la conclusió de la
hipotètica confederació italiana catòlica, sols
es basa amb una font que escrivia des de l´exili
als Estats pontificis. Manca més diversitat
d´arguments. Per contra, aporta molta
informació sobre els diferents bandits
llegendaris i la rica antroponímia popular que
aportaren, els seus discursos i sobretot...les
dades aportades sobre la repressió sobre el
brigantisme, les formes i les tàctiques que
pràcticament crearen un genocidi en el
Mezzogiorno durant els anys 1861-63. Bona
reflexió sobre l´emigració de
l´últim terç de segle cap a Amèrica i la
tradició de violència que acumularen.
